La primera mitja hora la dedico a fer una passada ràpida per les cinc o sis "parceles" en que tinc dividida la muntanya. Un cop tinc localitzats els ceps, començo per on hi ha els més grans.
Haig de dir que aquest any he estat molt de sort. He tingut molt poca competència. La setmana abans de la florida dels ceps hi havia tres boletaires que no es movien del troç. Va començar la florida de ceps i van deixar de venir. Increible, espectacular. Fins i tot vaig haver d'avisar el meu germà perquè jo sol no donava a l'abast.
La qüestió és que eren dos quarts de deu del matí i ja era al camp base amb la cistella plena. Vaig deixar la cistella, esmorzar, descansar una mica i tornar-hi. Recordeu que estava en ple estiu i que la segona part de la collita la faria a més de trenta graus a la sombra. Amb això vull dir que collir ceps no és tant fàcil com sembla. Has de patir, has de suar molt per completar la collita d'una florida de ceps que pot durar cinc o sis dies.
Després d'una bona suada, a la una ja tornava a ser a la cabanya. Vaig descansar, beure, agafar l'altre cistella que tenia guardada i amunt va cap el cotxe. Una pujada que sense pes es fa amb un quart d'hora, carregat, amb dues cistelles fins les nances s'hi està el doble. Vaig carregar-les al cotxe vigilant de que no em veigues ningú i cap a casa, tot xiulant, com si no hagués passat res.
