Per mi, quan comença a sortir el fredeluc, comença la temporada de bolets. Fins aleshores el que he fet a estat competir, si, competir amb altres boletaires que a base d'anys han trobat els llocs on anava a collir bolets de petit. Ja ho sabem... " el bosc és de tots ", i també aquella frase que diu... " el sol quan surt, surt per tothom ". Si... però quan fa tans anys que vas a caçar bolets al mateix lloc et penses que aquell raconet és teu i emprenya molt veure que uns desconeguts, casualment, després de fer cent quilòmetres amb cotxe han trobat " el meu raconet i em prenen els meus bolets ".
És el meu bolet preferit, perquè, com que creix en grans extensions de terreny, pots passar-te el matí collint, tranquilament, sense presses, escoltant els ocells com canten, el vent com xiula, els caçadors com cacen, el sol com s'aixeca, en definitiva escoltant l'hivern. Actualment aquesta sensació de pau, tranquilitat i de disfrutar collint bolets només la puc trobar amb el fredeluc. És el meu bolet preferit.