RECORDS

Els bolets són la meva passió. Suposo que ho porto a la sang. El meu pare de petit ja en collia. Sempre explica aquella juguesca que van fer quan tenien tretze o catorze anys amb un home del poble. El meu pare i el seu germa tenien que trobar una cistella de pinetells. El petit problema és que ho havien de fer de nit.Van guanyar cinquanta pessetes.

La passió boletaire va començar als vint anys, on, després de passar una adolescència marevellosa vaig començar a donar molta importància als bolets i el que comporta.

LLevar-me a la matinada de fosc, marxar amb el pare que ja havia preparat els entrepans, conduir durant una, dues o tres hores per arribar a punta de clar al "lloc", on, haviem decidit anar la nit abans, deixant-nos guiar per l'instint i l'experiència de molts anys de grans troballes i grans desenganys.

Tinc 37 anys, el pare se m'ha fet gran, el temps de les grans troballes s'ha acabat però la passió continua viva. He passat una etapa de la vida.

Ara el meu pare ensenya el seu net i jo hi vaig amb la dona, amics i familiars. Al capvespre ens reunim a casa els pares, els triem, comentem la jugada i el pare ens segueix ensenyant.

Fa vint anys costava poc omplir la cistella, ens dedicavem a collir pinetells i rovellons...també colliem la llanega, la llengua bovina, el fredeluc i pocs bolets més. Colliem els bolets prop de casa, no soliem fer més d'una hora de viatge però a base d'anys i desenganys acabavem collint bolets al pais veí i a la comunitat veina

Recordo una vegada, fa uns quinze anys, a mitjans d'octubre que durant quatre dies seguits vam trobar seixanta kilos de pinenques cada dia entre els dos. Ens llevavem a les tres de la matinada, a les set del mati entravem al bosc, cada dues hores i mitja teniem la cistella plena i a les quatre de la tarda correns cap a casa. Arribavem a les vuit del vespre on ens esperava la mare amb el sopar preparat i la teca per l'any demà. Així durant quatre dies. Vam probar de repetir l'aventura altres anys. Mai va ser igual. Aquella va ser la nostra gran troballa.

Fa uns deu anys vam descobrir el cep, un bolet que li haviem tirat cosses pensant que eren mataparents i que es va començar a apreciar aquí a Catalunya, cosa que a França ja feia molts anys que se'n tornaven bojos. Un bolet molt delicat, de ràpid creixement i que es corca amb facilitat. Un bolet sorprenent per la rapidesa amb què creix i també amb què desapareix.

Una vegada vaig trobar-me marxar el divendres de vacances després d'haver vigilat el bosc sense haver trobat cap indici de bolets i trucar-me el meu pare el dia següent que pujes corrents que ja hi havia la florida de ceps. Vam collir quaranta kilos de ceps cada dia, entre els dos, durant tres dies. Va ploure i van desaparèixer. De tot a res amb setanta dues hores.

Actualment dono més importància a la diversitat i a la qualitat que a la quantitat de bolets que pugui trobar. Començo pel març amb els marçots i acabo per Nadal amb els fredelucs. Faig quatre fotos, les ordeno i m'ho passo bé.

Faig aquest bloc amb la intenció de compartir aquestes fotos. Espero que us agradi.

diumenge, 27 de juny de 2010

Estiu 2010 "nius"

Aprofitant l'avinentesa i que avui n'he trobat uns quants, parlarem de nius.
Nius de ceps.
Que us pensaveu??? nius d'ocells??? no, d'això en parlarem un altre dia.
Jo considero un niu de ceps a la suma de tres o més ceps que surten plegats, junts, enganxats, en la mateixa arrel.
Avui n'he trobat 1 de tres, 3 de quatre i un de 6.
Recordo una vegada, fa uns anys, una florida de tardor molt bona que vaig fer un niu de 9 ceps preciosos, 9 taps de xampany tots junts. Al cap d'uns dies un altre de 9 però més lleig.
El niu més gran que he trobat mai va ésser de 12 ceps. La llàstima és que eren vermells, " boletus satanàs "
Aquell va ésser el meu gran niu.







diumenge, 20 de juny de 2010

primavera 2010 3ªpart

Qui no s'equivoca no n'aprèn.

Si,em vaig equivocar. Vaig dir en l'anterior entrada que a cotes altes sortirien ceps,i no,el bosc segueix el seu curs. Tot i ser els últims dies de primavera estan sortin múrgoles, camasecs i moixernons.

No, no em vaig equivocar. Vaig dir que a cotes mitges sortirien cargols, i han sortit. Els rossinyols s'han refet, i, a més a més, sabeu que han sortit????

CEPS, SIURENYS, BOLETUS o com vulgueu dir-ne. Una florida important, que per ser a la primavera ha estat quasibé com mitja florida de tardor.

Amb això que us dic no pensesiu que floreix cada any i de la mateixa manera. Concretament en aquest lloc, la primavera passada no va florir i la tardor quasibé tampoc. Tot xerrant amb el pastor vam arribar a la conclusió que una florida d'aquesta importància, a la primavera, feia d'entre 10 i 13 anys que no es produia. Jo deia 10 anys i ell 13.

Recordo que aquella vegada vam trobar entre 8 i 10 cistelles de rossinyols i unes 4 cistelles de ceps. Va ser la nostra gran troballa de rossinyols. Mai més n'he trobat tants. Sortien per tot arreu, caminant per la carretera ja els veies, treies el cap i miraves pendent avall i era tot groc, ple de rossinyols.

Molt macu però molt perillos. Els rossinyols són de mal collir. Normalment surten en feixes, marges i pendents, i aquest lloc concretament la pendent és molt pronunciada. Si a tot això li sumem que el terra era moll el resultat va ser una relliscada sense control d'uns 15 metres amb el resultat de contusions, roba estripada i talls a les mans provocats per les lloses de pissarra esmolades com ganivets.

Però bé, gràcies a una alzina que estava per allà ara soc aquí i puc deixar-vos aquest petit video "amateur" de la florida d'aquest dies passats.

Fins aviat...

dijous, 10 de juny de 2010

primavera 2010 2ªpart

Bé amics...he estat uns dies parat per culpa del temps,concretament des de la tercera setmana de maig fins avui 10 de juny. Ha plogut, està plovent i sembla que la setmana que ve també farà algun ruixat. Crec que a partir d'ara es començaran a trobar bolets a tot arreu. El que tindrem que veure és quins bolets sortiran a cotes altes, dic a cotes altes perquè allà el tema múrgoles, camasecs i moixernons no ha florit i si ho ha fet ho ha fet poc. Jo aposto pels ceps. Sembla que ja hi ha algun boletaire que en comença a trobar i m'imagino que són del pirineu i a cotes altes.

A cotes mitjanes, o sia, prepirineu, ha estat una florida molt bona de camasecs i moixernons, sense oblidar les múrgoles que fins i tot jo en trobava. Aquí jo aposto pels cargols, pels ceps és massa d'hora, els rossinyols no sé si es refaran, ja que van intentar sortir a finals de maig però van quedar secs.

Així que, si tingués temps, a partir d'ara, aniria cap al pirineu a veure si surt algun cep.

Em sap greu però no tinc gaires fotos de les sortides de finals de maig, el que si que tinc és uns videos "amateurs", que estic editant i que penjaré a la que pugui.

Una abraçada i fins aviat...