Després d'uns quants mesos d'ausència m'he decidit a escriure un altre cop. Diguem que l'hivern ha anat bé, molt bé. Hem augmentat la família i això sempre és motiu d'alegria. La feina malament, com molta gent. Aquesta crisis és molt dolenta. Però bé, amb paciència i lluitant una mica ens en sortirem, a més, aquí venim a xerrar de bolets, o sigui que, al tema...
Vaig començar la temporada a finals de març buscant la múrgola. La veritat és que no conec gaires llocs però tot i així va estar molt bé.
Recordo un dia de bon matí, molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora :)caminant riera amunt i riera avall en busca de la múrgola, mirant aquí mirant allà i de tant en tant aixecant la vista i veient que les ferradures del prat ja anaven canviant de color, una aquí una allà i de tant en tant aixecant la vista i veient que les camasequeres començaven a marcar. I si comencen a sortir camasecs?. I si comencen a sortir moixernons?. I si...?. Pujo el marge de la riera, començo a mirar les ferradures, una, dues, tres i res. Estava a cent metres de la riera i em dirigia cap a ella un altre cop, quant, de sobte, miro al terra, al voltant d'un pal de telèfon i...una, dues, tres...fins a vint i cinc múrgoles rosses, grosses, maques en dos metres cuadrats de terra. Increible, com podia ser possible???. Ja em veus a mi, el gos, el bastó i el cistell, de pal en pal, seguint la línia de telèfon. Vaig estar una hora seguint la línia i en cap més vaig trobar una múrgola. A partir d'aquí que cadascú tregui la seva conclusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada